Talarn pot estar de festa, podem celebrar un petit centenari. Encara que celebrar cent anys no sigui una gran cosa, es ben cert que costen de sumar.
Mireu-la uns segons, i veureu mes enllà d’una xapa.
Aquest any és el centenari de la restauració de la porta principal de l’església, si que no és la mes maca del mon, però és la nostra i si nosaltres no li donem importància qui li donarà?.
Es una porta que l’hem vist moltíssims cops, però pocs cops la mirem amb atenció.
Es una porta que l’hem vist moltíssims cops, però pocs cops la mirem amb atenció.
Mireu-la uns segons, i veureu mes enllà d’una xapa.
2 comentaris:
cal pensar quan es mira una foto com aquesta en la feina que abans suposava fer una cosa així.. al igual que els picapedrers feien carreu a carreu amb pic i repic, marcant cada una de les pedres que feien , els ferrers i forjadors treballaven en portes , rellotges , campanars, reixes..etc. d'una manera molt especial i dins d'una estructura social tan diferent a la nostre que valdria la pena coneixer més a fons els origens de la porta , dels carreus del campanar de la església per sentir més les arrels... M*
us faig arribar a blog font de caps informació de com es treballaven les portes etc...M*
Publica un comentari a l'entrada