per Magda Mirabet i Cucala
El proposit d'aquesta tesi de llicenciatura és I'estudi de la vertebració dels grups dominants en la societat catalana d'antic regim, la seva vinculació als organs de poder, ja sigui a través de I'administració reial o bé del poder municipal, en una vila sotmesa a la jurisdicció reial.
El marc geografic es localitza a Talarn, vila reial des de I'epoca baix medieval, designada capital de la sotsvegueria de Pallars i seu de batlle de Talarn. La vila se'ns presenta, doncs, com el punt d'empla~ament del poder per delegació del rei, amb jurisdicció sobre tot el Pallars, per bé que aquesta restés mitigada per I'abundancia de jurisdiccions senyorials, laiques i eclesiastiques.
El període estudiat arrenca de la segona meitat del segle XVII, epoca en que es produeix un fenomen de renovació del grup dominant de la vila, i es perllonga durant tot el segle XVIII,de manera que podem coneixer també I'actuació d'aquest grup dominant davant la nova configuració política del Principat.
A nivell metodologic, partim de la base que parlar de grup dominant en la societat catalana d'antic regim comporta, implícitament, parlar de famílies, puix que són aquestes
les que vertebren la societat estamental i els processos d'ascensió social són indestriables de les estrategies familiars.
Així doncs, la família constitueix la unitat d'aquest treball. Entenent la institució familiar com la cel.lula basica per a la reproducció biologica, material i social dels seus membres, que és simolitzada per la casa.
La documentació notarial de I'Arxiu de Protocols de Tremp ha estat la font documental de primera magnitud, tant per a la identificació de I'elite vilatana com per a la reconstrucció de la família Pallares. La informació documental s'ha complementat amb la consulta de I'Arxiu de la Corona d'AragÓ en les seves seccions Cancelleria, Consell d'Aragd, Plets Civils i Reial Audiencia; I' Arxiu Municipal de Talarn, I'Arxiu Familiar i I'Arxiu deProtocols de Barcelona.
Arribats a aquest punt, el treball pren dues dimensions. D'una banda, i a nivell vilata, ens interessa determinar la posició de les famílies identificades com a membres de I'élite -els Borrell, els Pallares, els Prior, els Sabater- i trobar els parametres que permetin palesar la seva posició dominant en el si de la vila. D'altra banda, ens proposem exploraramb major profunditat els mecanisnles d'ascensió i reproducció social d'aquest grup de famílies i, en aquest cas, hem optat per I'exemplificació d'un cas concret, el dels Pallares.
En relació al primer aspecte, s'observen, en primer Iloc, les interrelacions entre aquest grup de famílies; interrelacions vehiculades per una forta endogamia matrimonial i I'eixamplament de les relacions de parentiu que en resulten.
En segon lioc, i després de tabular les dades del cadastre de 1736 (Arxiu Municipal de Talarn), skstableix la posició economica de les famílies en qüestió en relació amb la comunitat vilatana, prenent com a punt de comparació la contribució pagada per la possessió de terres i tambi per les rendes que perceben. Per un i per altre concepte, les famílies estudiades es troben entre les millor situades de la vila.
En tercer Iloc, mitjancant la consulta dels propis protocols de I'Arxiu de Tremp referits a la vila de Talarn i dels nomenaments de carrecs a I'administració reial (A.C.A. Cancelleria) es constata una alternancia en I'ostentació de carrecs públics de renovació periodica triennal en el cas del sots-verguer, carrec de designació regia; anual en el cas del consol en cap, carrec municipal escollit per insaculació i I'ocupació a perpetui'tat del carrec de batlle, concedit per privilegi reial als Prior.
A I'ombra de I'administració virregnal sorgiren, doncs, un grup de famílies que, cies de la segona meitat del segle XVII,jugaren un paper hegemonic sobre la vila de Talarn i, en menor mesura, sobre la sots-vegueria de Pallars. El servei al rei possibilita I'ascensio social dels habitants de la vila millor posicionats sense que fos necessaris I'adquisicio de senyorius, via habitual d'acces a I'estament privilegiat en altres casos.
La reforma política-administrativa que suposa el decret de Nova Planta comporta la supressió dels cerrecs tle sots-veguer i de batlle; la implantació de la figura del corregidor, carrec militaritzat de designació regia i la subjugació dels ajuntaments a la tutela del rei, de qui depenia €11 nomenament dels regidors, que esdevingueren vitalicis. Així doncs, les famílies en qües.tiÓ perdien els seus organs de govern i I'ocupacici de regiduries esdevenia
I'única possibilitat per a I'exercici del poder.
En el primer moment d'implantació.de I'ajuntament borbonic, I'adscripció austriacista fou un impediment per a optar a I'ocuapció de regiduries: nomes els Borrell aconseguiren mantenir la seva posició i tots els altres regidors foren individus de provada fidelitat a la causa borbianica, procedents d'altres contrades. A poc a poc, peria, i de forma gradual, s'anaren incorporant les altres famílies a I'organ de govern municipal.
Es pot afirmar amb Josep M.Torrasl que I'interes del nou monarca per connectar amb les capes dirigents del país i la voluntat d'aquestes de seguir gaudint de la seva posició dominant contribui'ren a paivagar les conseqüencies del conflicte, almenys pel que respecta a les prbpies élites dominants.
Quina era la procedtncia d'aquesta petita noblesa? Quines les seves bases ecsnbmiques? Quins els mecanismes a traves dels quals accedí a ocupar posicions hegemoniques en el seu context rural? Quina I'actitud davant els successius esdeveniments polítics que en el transcurs del temps s'anaven produint? Quina la seva actitud davant la crisi final de I'antic regim? Per respondre aquestes preguntes amb un detall suficient ha semblat convenient entreterni-se en I'analisi d'un cas concret, el dels Pallars.
Des de la posició de comerciants, comptant amb I'impuls patrimonial reportat pel casament de Montserrat Pallarés amb Joana Maciana Pal i Mora, i fent valer els merits derivats de I'ocupaci6 del carrec públic de sots-veguer, Montserrat aconseguí saltar la barrera estament amb I'obenció del privilegi de cavaller I'any 1650-en plena guerra de Seccessio de mans de Lluís XIV de Franca; títol que fou invalidat acabada la guerra, amb el retorn de Catalunya a I'obediencia de la monarquia hispanica. El fill de Montserrat, lsidoro, reincidi en la seva petició i els Pallares obtingueren I'estatut de cavallers, definitivament, I'any 1672, de mans de Carles II.
L'activitat economica de la familia es decanta, ja abans de l'obtenció del privilegi, cap a l'activitats rendistes, fonamentades en la possessió de terres que explotaven mitjanyant I'ocupació de forya de treball fornida per mossos i jornalers o be mitjanyant contractes de diferents tipus -arrendament o emfiteusi en relació amb la terra, mitgeres en relació amb la ramaderia- i en la disposició de numerari, obtingut per la comercialització dels excedents agropecuaris, que es invertit en la compra de censals.
A traves d'una i altra condició -la de propietaris de terres i la de prestadors de diners s'estableix una xarxa de relacions desiguals, de subordinació, favorables als Pallares, que constitueixen la base del seu poder en la comunitat on resideixen.
La tendencia a la devaluació de les rendes, produida per la immobilitat de les pensions dels censals i per la devaluació sobtada des de I'any 1750, obliguen els Pallares, entrat ja el segle XVIII,a un procés d'alienacions del seu patrimoni per seguir disposant de numerari.
A aquest element de degradació economica de la familia s'hi afegeixen els costos que comporta la reproducció, a cada generació, de la seva posició social, que els empeny a casar els fills i les filles amb altres fadrines i fadrins del seu mateix status social, de manera que, a mesura que avansa el segle XVIII,esdevé mes freqdent el pagament de dots en especies, terres i censals. Aquest fet, que s'acompanya d'una alta taxa de natalitat, compromet seriosament el patrimoni familiar.
El nivell de la vida dels pallares s'ha de relacionar amb el grau de desenvolupament economic de la zona geografica de residencia i influencia de la familia. Si be en ['escala de contribucions pagades pels habitants de Talarn, segons el cadastre de 1736, els Pallares se.situen en segon lloc, el seu nivell de vida traslladat a la Barcelona del final del segle XVIII, segons els barems proposats per Luís CastañedaZ se situaria entre les capes mitjanes de la població barcelonina. Desfasament en el nivell de vida que cal atribuir tant a una concepció diferent sobre el consum al camp i a la ciutat com a la llunyania de Talarn respecte als centres mes dinamics de I'economia catalana.
Pel que fa al nivell intel.lectual de la familia, considerem que aquest estava estretament lligat a I'exercici de l'advocacia que durant dues generacions practicaren.
Quant a la seva evolució política, I'obtenció del primer privilegi de mans de Lluís XIV, demostra ben clarament I'adscripció dels Pallares durant la guerra de Secessió, favorable a la causa de la Diputació del General; pero la influencia d'lsidoro fou suficient per a cap girar vint anys després I'adscripció del seu pare i, alelegant els mateixos merits en favor de la monarquia hispanica, obtingué definitivament el títol de cavaller.
Durant la guerra de Successió, I'altre gran conflicte bel4ic de la Catalunya moderna, els Pallares es decantaren de forma activa vers la causa austriacista i exerciren, també durant aquest període, el carrec de sots-veguer. Finalitzada la guerra foren momentaniament separats de I'ocupació de carrecs públics. Aquest lapse, pero, fou aprofitat per emparentarse per via matrimonial amb les autoritats sorgides de la nova organització politico-administrativa del Principat i, I'any 1741, s'incorporen de nou a la vida política mitjançant I'ocupació de les regiduries municipals.
Finalment, entrats ja en el segle xrx, optaren per posicions conservadores, allistant-se a la causa carlina. La mort de I'hereu Pallares a conseqüencia d'aquesta adscripció, implica I'extinció de la família, en truncar-se la successió per línia masculina.
Els Pallares romangueren aliens a les modificacions que en l'estructura economica i social d'algunes arees del Principat s'estaven produint. L'aillament i l'endarreriment de la zona de residbncia i la seva mentalitat els portaren a prosseguir les activitats rendistes combinades amb la incrustació en l'aparell de l'estat a través de l'exercici de l'advocacia o de la carrera militar, després de la Nova Planta, per mantenir la seva posició dominant en ple segle de transformacions.
Concloure que aquest hagi estat un comportament extensiu i generalitzable a tota la petita noblesa rural catalana seria excessiu i perillós. Dos elements han entrat en joc en l'evolució d'aquest procés: d'una banda, certament, la mentalitat nobililria amb tots els seus condicionants; d'altra banda, pero, la peculiar dinamica econbmica i social del seu context geografic. Es possible, doncs, que en altres arees del Principat, la petita noblesa desenvolupés altres mecanismes de supervivencia més propicis a l'evolució dels temps. El seu estudi resta obert.
El maig de 2008 es posa en funcionament el portal web de l'ajuntament de Talarn
L' e-TRAM és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma del Consorci AOC
