

- Antoni Cirera Mir: Alcalde.
Regidoria de: totes les que no estan delegades.
- Pilar Garcia Peña: 1ª Tinent Alcalde.
Regidoria de: Serveis Publics, Sanitat, Benestar Social, Participació i Relacions Ciutadanes.
- Joan Carles Feixa Lluvia: 2ª Tinent Alcalde.
Regidoria de: Medi Ambient, Cultura, Festes, Joventut, Esports.
- Julià Rosell Oliva:
Regidoria de: Economia, Promoció Econòmica, Relacions Institucionals.
- Els tres membres de les altres dos candidatures es queden a la oposició.
També crea la Junta de Govern Local dins de l’organització municipal, i la formen:
- Antoni Cirera Mir
- Pilar Garcia Peña
- Joan Carles Feixa Lluvia
El funcionament i distribucions dels càrrecs esta regulada amb el Real Decret 2568-1986
Ara no mes cal recordar els compromisos que ha adquirit el grup de CIU al sortir escollits, i per si la memòria falla, aquí els poso com a recordatori (extret literal de la fulla de propaganda electoral):
Lema de la campanya electoral:
- Gent compromesa a treballar sense crispacions pel municipi de Talarn.
Compromisos:
- Organitzarem una Comissió de Festes i Esports amb la gent de Talarn (joves i grans).
- Revisió de les Normes Subsidiàries i Plantejament Urbanístic de la vila i entorn.
- Subvenció per la compra dels llibres de text de l’escola-la primària per a tots els alumnes del municipi.
- Negociació amb FECSA-ENDESA per desenvolupar el Pla Especial (zona dels Nerets).
- Canalització del gas per tot el veïnatge.
- Construcció d’un dipòsit de subministrament d’aigua potable als disseminats dels Nerets.
- Acabarem l’espai d’esbarjo de la Font de Caps.
- Urbanització del carreró del Forn i plaça del Castell, segons projecte de l’ INCASOL.
- Construcció del nou edifici colindant a les Escoles, per a destinar-lo com a local social,cultural...
- D’acord amb el Consell Comarcal, en una zona a determinar, enterrarem els contenidors per la recollida de les escombraries.
- De sortir escollit, per aquest estiu, farem la cimentació de la solera i el pintat per la pista poliesportiva, també iniciarem els tràmits per intentar la cobertura d’aquesta pista.
Fins fa poc Las Vegas era "
Com moltes persones saben, al terme municipal de Talarn hi ha instal·lada una resclosa i una central hidroelèctrica, des del primer quart del segle XX (1921), ja fa uns quants dies.
A Talarn, com era lògic, se li va atorgà unes potències de llum gratuïtes, encara que hi va haver pobles que varen saber negociar molt millor en aquell temps i ara ho tenen molt millor que aquí, però ens tenim que aguantar perquè en aquells tractes no hi erem.
Dons be, com és de lògica, els consums de les cases, i el nombre d'aquestes, ha anat augmentant, (mes bombetes, estufes, teles, microones, forns, aires, ordenadors, etc..), i els ajuntaments del moment varen anar augmentant una mica la potència a contractar, la que es paga, no la gratuïta (nomes faltaria), no fos que la gent misteriosa de Fecsa ara ENDESA i demà Eon, s’enfadessin. Ai jo ens ha portat en una situació bastant precària en relació la qualitat de la llum, baixades de tensió, no arribar a tenir mai la tensió que marca la normativa, tall de llum.
Doncs després d'un any de patir innumerables malestars i greuges, un ajuntament es decideix a intentar solucionar el problema, fantàstic, i encarrega un estudi a uns senyors enginyers. L'estudi analitza l'estat actual, i algunes de les possibles sol.lucions, no totes. L'ajuntament que encarrega l'estudi es enderrocat per un altre ajuntament i condemnat al menyspreu. Aquest nou ajuntament no es planteja analitzar el projecte més a fons, perquè han de pensar, i decideixen portar a terme part del projecte i una altra part se l'inventen, cosa bastant il·lògica.
El projecte redactat preveu la instal·lació d'un transformador nou al costat del col·legi per poder distribuir varies línies per tot el poble i que aquestes tinguin la distancia mes curta possible, i en un futur posar un segon transformador per la zona de
Fin
1- Fiquen el trenat nou, però ningú no treu les guitarres velles. Ara tenim el doble de cables.
2- Fiquem la línia de mitja tensió al carrer Raval, però no la farem servir mai.
3- Primer ficarem el transformador a
4- El transformador de les piscines. No el donarem de baixa?.
5- El transformador del Vedat allí es queda. No el tindrem amb compte?.
6- Posen el control de l'enllumenat públic al costat del transformador vell, el qual amb teoria s'ha d'anular i haurem de fer baixar la corrent a aquest control per desprès tornar a pujar.
7- Preparem la instal·lació d'un nou transformador, el del col·legi, sense tenir un augment de demanda de potència elèctrica.
8- Creen una empresa municipal per la gestió de la llum adient que no cal fer plans de viabilitat, al cap d'un any i migs reconeixen que si no surten el números s’hauran de vendre l'empresa i les instal·lacions realitzades.
Amb tot axó que vull dir, dons que ara a Talarn tindrem cinc transformadors, enumerem-los:
1- Transformador Vell Pot: 340 KVA Pot.contractada: 80 KVA
2- Transformador del Vedat Pot: ? Pot.contractada: 0
3- Transformador Piscina Pot: 160 KVA Pot.contractada: 8 KVA
4- Transformador Font de Caps Pot: 630 KVA Pot.contractada: 150 KVA
5- Transformador Col·legi : en projecte